Les eines, i molt especialment les eines de tall, han estat des que era molt jove un element d’interès, gairebé de fascinació.

Néixer i créixer en un entorn pagès, encara poc mecanitzat, en pot ser una causa, escoltar de la gent que treballava el camp, com n’és d’important tenir una bona eina per fer bé (i amb el mínim esforç possible) una feina, segur que n’és una de definitiva.

El projecte EINES DE TALL neix el 2012 i es va allargant fins el 2022, compartint taller amb altres treballs.

Parteixo d’un esquema senzill: una eina ha de tenir un mànec per agafar-la i, si ha de ser de tall, ha de tenir una fulla que talli.

Com que és una aproximació des de l’art, i no un treball etnogràfic, no vull que siguin còpies ni estilitzacions d’eines existents, malgrat serà inevitable que hi tinguin connexió, i ens en puguin recordar alguna.

La premissa de que una bona eina només ha de tenir un sol ús, fa que a cada eina li adjudiqui una funció concreta; una funció que no cal que sigui real, ja que les eines en sí tampoc ho son. Com a artefactes artístics han de servir per pensar, per interpel·lar, per fer de mirall de la realitat… sense menystenir una determinada recerca de la bellesa.