Amb la mort del meu pare, alguns camps -els que donaven més feina i menys rendiment- van caure en l’oblit. Entre ells un petit bancal que ell mateix havia plantat d’ametllers fa uns cinquanta anys. Els ametllers si no es cuiden es van assecant, es moren algunes branques i a poc a poc tot l’arbre. Veure com es perd allò en que has treballat i has estimat, dol molt.

Davant d’aquesta realitat em vaig fer dos propòsits: fer de pagès en les branques vives i d’escultor en les mortes.

Fer de pagès és fàcil, només cal una poda dràstica i esperar que l’arbre reaccioni i es rejoveneixi.

Fer d’escultor és més complicat…

Vaig optar per desenvolupar la idea de tornar a la branca les funcions que podia haver fet quan era viva. Unes funcions simbòliques o metafòriques, és clar.

Així neix el projecte #re-posicions, un joc de paraules que inclou reposar, o sigui tornar a posar, però també posicionar-se. Amb una idea general, però clara i un espai de treball acotat: 41 arbres a 42º 12’ 52’’ N 0º 55’ 57’’ E han d’anar sorgint els projecte per anar intervenint alguns arbres, no pas tots