El treball sobre la sequera té el seu origen en una peça de l’any 2009, inclosa en un projecte que volia ser una reflexió sobre la fam al món i la intervenció de les institucions; l’aigua hi havia d’aparèixer per força.

D’ençà d’aquella primera aproximació, el treball es mou i evoluciona amb dos referències, diferents i complementàries alhora, i amb un refermat posicionament personal sobre la responsabilitat social de la producció artística.

D’una banda, el projecte beu d’una vivència personal de l’aigua. Néixer als anys cinquanta en una família pagesa, en un poble del prepirineu, on la presència de l’aigua era constant: mirar al cel i esperar… patir per poc o per massa. L’aigua encara no escassejava, però la seva gran importància era molt quotidiana: disputes per l’ús, regar a les nits… patir per la pèrdua d’alguna collita.

D’una altra, la informació sobre el clima. Arran de la feina dels darrers 20 anys, tenir accés a contingut científic on el canvi climàtic va anar transformant-se en crisi.

Un projecte concebut des de diferents aproximacions: poètiques o reivindicatives, sense perdre una certa mirada estètica.